Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat, a la comarca del Maestrat i als peus del pic Penyagolosa, és el  poble més alt de la Comunitat Valenciana. Jo estiuege allí des que vaig nàixer, ja que els meus avis tenen una casa a aquest poble.

Actualment, a l’hivern viu molt poca gent, no arriba a dues-centes persones, però al segle XII el rei d’Aragó va tindre ací una residència i durant els segles XVI i XVII la indústria de la llana i dels teixits el convertiren en un dels pobles més pròspers del Maestrat gràcies a la seua activitat tèxtil. A més a més, a Vistabella es va instal·lar un taller litogràfic on es va imprimir el primer segell de la història valenciana i els diaris El volante de la guerra, butlletí oficial de l’exèrcit carlista, i La Vanguardia a l’any 1910. En aquella època la seua població superava els 2500 habitants.

Mostra d’aquest augment de població va ser la construcció de l’església declarada bé d’interés cultural i Patrimoni de la Humanitat. És un dels millors temples arquitectònics que hi ha de l’arquitectura valenciana des de finals del segle XVI fins al segle XVII.

Altres ermites del poble són la de Sant Antoni ( al cementeri ) i l’ermita de Loreto.

La forma de viure des d’aquells anys fins ara ha canviat molt, sobretot per l’avanç de la tecnologia. Quan no hi havia electricitat ni aigua corrent, les dones havien d’anar a per aigua fresca a la font per a cuinar amb eixa aigua amb calders al foc. A Vistabella hi ha moltes fonts, la de la Umbria, l’Alforí, però una de les fonts més importants és la font de Dalt, on també hi ha un safareig per als animals i on és costum que els xiquets busquen capgrosssos. Encara es manté la tradició al poble d’anar amb cànters de fang o de plàstic per a tindre aigua fresca a l’hora de dinar.

Les dones també anaven a rentar la roba al llavador; a Vistabella es troba als afores del poble i actualment ha sigut remodelat. Està format per un xicotet gorg d’aigua amb una senzilla teulada. Les dones portaven la roba i també el sabó que es feia artesanalment amb oli i bicarbonat. Les dones es reunien i, a més de rentar la roba, passaven el matí distretes parlant amb les veïnes del poble. Si la pastilla de sabó es queia a l’aigua, la dona havia d’anar a casa per una forca gran i recuperar-la

A Vistabella hi havia una escola al poble i moltes altres repartides pels masos. Actualment, només es manté l’escola del poble amb una dotzena de xiquets. A l’escola, els xiquets i les xiquetes anaven a classes separades. Com no hi havia electricitat, cadascú havia de portar cada matí d’hivern uns troncs de llenya per a calfar l’estufa que tenien a classe. Les xiquetes només aprenien cultura general, ja que la majoria no continuarien els estudis i es dedicarien a les faenes de la casa.

Abans que arribaren els cotxes, tothom utilitzaba els cavalls per a desplaçar-se des dels masos fins al poble. Per a anar a la ciutat utilitzaven “l’auto de línia” que pujava i baixava a Castelló una vegada a la setmana. La seua arribada era tot un esdeveniment per als xiquets del poble, que anaven a buscar-lo a la carretera i després tornaven corrent darrere d’ell al poble. Actualment, encara es manté aquesta forma de transport per a tot aquell que no té cotxe.

Abans no hi havia electricitat a les cases i s’il·luminaven amb llums d’oli i la gent s’anava a dormir molt prompte. Quan va arribar la ràdio, només hi havia una a un bar del poble i tothom s’apropava a sentir-la quan es retransmetien corregudes de bous o algun esdeveniment important.

El primer patró de Vistabella és Sant Joan de Penyagolosa i en el seu honor se celebraven les festes més importants l’última setmana d’agost amb la festivitat de Sant Joan del d’agost. L’altre patró és Sant Bertomeu i la seua ermita està situada a 6 quilòmetres de la vall de Boi. A les festes era costum que els masovers portaren el seu ramat perquè els jóvens del poble torejaren als carrers. Després de torejar obrien les barreres de fusta i les vaques tornaven a soles al seu mas i cap es perdia.

Una vegada a l’any se celebrava també la festa de la matança. Una família del poble matava un porc i després es feien embotits amb la carn de l’animal i el perol (carn amb oli) que es guardaven a les cases per a tindre menjar per els altres mesos, i que avui encara es pot comprar a les carnisseries del poble. Es reunien familiars i amics i tots col·laboraven en les tasques d’aquell dia.

COM HA CANVIAT LA VIDA!

Victoria Guillamón, 1º Bachillerato